dimecres, 27 d’agost de 2014

Vivint una escola viva


(castellano más abajo)

  Vaig arribar a l'Albada en un moment de profunds canvis a la meva vida i la de la meva família.
A tots els nivells.  

Alguns, com el canvi de casa, entorn i xarxes; a causa de la recerca d'aquella escola, aquell entorn, i filosofia ideals per a la criança dels nostres fills i filla. El lloc on assentar-nos, arrelar-nos i créixer i brillar juntes.

Cerca a la que crec, ens vam llençar seguint una profunda intuïció, com fan moltes famílies d'avui dia.

El nostre pelegrinatge ens va portar a viure diferents llocs preciosos (Canàries, sud d'Espanya, Catalunya nord ...), compartint amb persones que ara són família de cor. Vam passar i vivenciar per diferents escoles i corrents pedagògiques, amb diferents filosofies i creences respecte a com havíem de criar i acompanyar la nostra filla i fills.
 

En un moment de crisi, separació amb la meva parella, i treball intern; per primera vegada acompanyada des de la incondicionalitat! Em vaig adonar Quan absurda (encara que necessària) havia estat la nostra odissea.

Estava intentant començar la casa per la teulada. Em sentia innocent, i enganyada
Com volíem acompanyar a la nostra filla i fills, si no sabíem fer-ho entre nosaltres, el pare i la mare 
Si no sabia ni acompanyar-me a mi mateixa des de l'amor i la consciència?  
Si ningú m'havia mirat i acompanyat mai des d'aquest lloc?

Mirant amb perspectiva, viure l'Albada ha suposat un canvi integral, un gran salt en la meva vida.
 

dilluns, 25 d’agost de 2014

Portes Obertes, testimonis d'algunes famílies integrants de l'Albada.

 (cast mas abajo)
De la mà d'Obirar Montseny ens arriben els relats de tres famílies que formen part del projecte educatiu l'Albada.

Comparteixen amb nosaltres les seves inquietuts i processos en el moment de començar a participar com a mares i pares en una escola viva. Les necessitats i les il.lusions que les van portar a formar.ne part.

En definitiva ens obren les portes a la seva llar i les seves vivències. 
El canvi d'entorn, xarxa i en alguns casos de feina; canvis integrals en la manera d'enfocar les seves vides i les dels seus infants .
Ens parlen de com han viscut la seva acollida i  acompanyament en aquests procesos en la comunitat de famílies de l'Albada.

En ordre d'aparició; Barbara, Joan , Sara, Elisa. Gràcies per la vostra apertura!

Obirar Montseny; Eva Cruells i Alex Muñoz, formen part de l'Albada també com a família i integrants del projecte. I  entre d'altres  aportacions a l'espai, fan audiovisuals plenes d'amor i consciència.

Gràcies!! 

dijous, 21 d’agost de 2014

JORNADES DE TREBALL

Hola Comunitat, equip, famílies,  CIC, XELL, amics, voluntaris ... a cada un i tots.

Un any mes dalt l'estiu i com cada any aprofitarem per arreglar i posar a punt espais que normalment no podriem assumir. 
Ens proposem acabar la sala dels adoles i el taller per anar Tancant FEINES pendents i poder fermen-ne us clar. Aixó com a feina "grossa" tambe podin sorgir idees i Propostes per fermen Altres Tasques pero sense Deixar l'Objectiu principal. 
Llenço aquet primer full de dies i materials per que tottom s'hi Pugui apuntar. 
Reenvieu amics i parents .... gracies.

Podem crear un altre llista on ens podrem apuntar la gent de l'Albada nomes, per intentar entre Totes ésser-hi Sempre presents, tant mans per fermen els feines, com per que hi Hagi presència Acollidora, per la gent de fora, donar explicacions , compartir, riure .
Faig especial Recordatori tambe a les familias que tenim adoles !! Penseu que aquet any els feines estan gairebé dedicades als seus espais nomes. 


dissabte, 16 d’agost de 2014

"Potser per atzar, potser el destí", reflexions d'un participant de la formació de l'Albada.


 (CAST debajo)

Potser l’atzar, potser el destí et condueix a descobrir espais i viure experiències que desperten en tu sensacions i emocions que et marquen. I curiosament ho descobreixes en el moment just.

A mi el destí em va portar a descobrir l’Albada. Després de tres anys esforçant-me per ser un bon pare i una parella present em va arribar el moment de trobar un temps i un espai per dedicar-me a mi.

Després de llegir els continguts de la formació en acompanyament respectuós que proposava l’Albada vaig sentir que l’espai que buscava era allà.

El trajecte fins l’Albada és màgic. Hi ha un moment que deixes l’asfalt i et trobes un camí amb un rètol que et senyala la direcció a l’Albada. Sense adonar-te comences a prendre contacte amb la terra, amb els arbres, com en un conte on qui s’ha perdut busca refugi. Els forats del camí sembla que et sacsegin per ajudar-te a descarregar les preocupacions i treure’t tot allò que et pesa. I finalment un rètol et dòna la benvinguda. Un rètol que et convida a despertar aquell xiquet que tots portem a dins.

Pintura Daniela, (participant de la formació)
No desvetllaré l’experiència viscuda a l’Albada. Deixaré que ho descobreixis tu mateixa. Per mi l’experiència va ser tan intensa que no puc deixar passar gaire temps sense anar-hi.

Trobar un espai on no sentir-te jutjat, un espai per cuidar-te i per deixar que et cuidin. Com en un conte rodejat de fades que et protegeixen i et xiuxiuegen a l’orella que tot està bé.


L’Albada et confirma que és possible una educació viva i respectuosa. Fa realitat el somni que existeixi un espai per créixer i desenvolupar les capacitats dels xiquets. Com diu l’Albada, un espai on els xiquets es poden sentir estimats i acceptats incondicionalment. Un espai segur, amoròs i lliure de judicis.

T’animo que et regalis conèixer l’Albada i les persones que en formen part. Per mi, són un referent per la seva entrega, lluita i estima per tot el que estan creant. L’Albada em recorda un conte on els personatges són tan especials que malgrat les dificultats que es troben sempre troben la manera de resoldre-ho.

Gràcies a l’Albada ara no em preocupo per ser un bon pare i una parella present, ara simplement gaudeixo, observo, m’enfado, pateixo, acompanyo, respiro, ploro, m’equivoco, m’emociono, ... o el que és el mateix: VISC. Fent aquest pas puc acompanyar la meva filla perquè gaudeixi, observi, s’enfadi, pateixi, respiri, plori, s’equivoqui, s’emocioni,... o el que és el mateix: puc acompanyar la meva filla perquè VISQUI.

Gràcies per llegir-me, potser per atzar, potser el destí. 

Text: Francesc 

dijous, 7 d’agost de 2014

PARTICIPA A LES V CONVIVÈNCIES PER A ADOLESCENTS!!, així les varem gaudir a l'Albada l'any passat...




L’adolescència comporta canvi i transformació a tots els nivells.

Els i les joves necessiten trobar espais on compartir aquesta transformació amb els seus semblants i amb persones adultes que acompanyin els seus processos en el moment que és necessari.

Que millor que fer-ho envoltat de natura i en comunitat, en un entorn on els canvis es produeixen en tot moment i on és més fàcil connectar amb el nivell més espiritual que tots i totes tenim.

Els i les adolescents necessitem espais de llibertat on expressar tot el que som i les inquietuds que tenim. Necessitem ser escoltats i compartir el moviment intern al qual estem sotmesos dins la societat actual. Necessitem ser respectats i no jutjats.